
Desfilem ficant música a les esperances i desitjos dels menuts.
I desafiant el vent gelat que se’ns agafa a les mans entorpint les carícies necessàries que ens demanen els nostres instruments…
Prompte les mares, sempre a l’aguait, anaven proveint de bufandes i guants als més jovenets de la banda. Qui no havia tingut eixa sort, no els quedava més que amagar les mans buscant la caloreta de la butxaca.
Poca acceptació tingué l’aiguader, qui, animat, oferia la botella d’aigua i per resposta es trobava en la demanda d’un cafè ben calentet. El proper any, ja ho sabem, un termo.
Anècdotes a part, hem de dir que tots estem contents i satisfets d’haver iniciat l’any fent música festera que alegra els carrers del nostre poble i ens ajuda atots a gaudir les alegries i aparcar les tristors.