Al CIMM ja estan dins de les festes de Santa Cecília, i això vol dir molta festa, diversió i molta música.
Per començar, el divendres després d’un sopar de germanor s’assajà per al concert de la semana vinent, on es varen fixar tots els detalls dels primers actes del cap de setmana.
De bon de matí, i després d’una nit de festa en els pubs locals, la banda de Massanassa es reuní al bar Manolo per començar el primer dia de lliurament de llibrets per tot el poble, a un preu popular.





Ja de vesprada, i després de la volta a mig poble, de 5 a 9 de la nit s’emprengué la primera de les competicions de les festes, per primera vegada, el campionat de pàdel per equips. Poguerem gaudir d’una vesprada-nit d’intensitat, jugades magistrals, i d’altres no tant. No tardaren a lluir les parelles més hàbils, que foren passant eliminatòries renyides, per acabar en una final on es notava la tensió i la il·lusió de fer-se amb el títol. Finalment Jaume i Miguel es féren amb el campionat, tot i que la parella contrincant, Fran i Jorge, varen estar a l’altura de les expectatives.


Ganadores Pádel 2016




   



 Després de l’euforia del pàdel del dia anterior, a les nou i mitja del matí es congregaren els músics, amb més o menys agulletes, per a recórrer la part vella del poble, i repartir la resta de llibrets. Tot açò fou el prolegomen del dinar que va esdevenir al local del CIMM hores més tard; les paelles.

Certs músics hagueren d’enfilar a les onze i mitja la porta del “sótano”, el restaurant improvisat per un dia. Mentre s’acabava el lliurament dels llibrets, les paelles es posaven a punt, uns quants preparant la carn, els altres les bajoques i garrofons i el cuiner mentrestant ajustant la bombona de butà, les pates, el rodal i la paella. També s’ha de dir que no va ser tot només faena, sinó que hi hagué temps per a una partideta de truc i una cerveseta acompanyada amb tramussos, olives i cacaus.


Millor o pitjor, les paelles se les varen fartar, no se sap si per la gana que tenien els comensals o perquè realment estaven molt bones. Ara bé, el ben cert és que a tot arreu es respirava una olor de alegria i diversió brutal. Hi hagué ocasió de celebrar els aniversaris de kiko i de Maria José enmig de tot el rebombori.
Tot anava de categoria, i més després d’un cafenet… “tocaet”. Però, de sobte sonaren les cornetes d’avís, la qual cosa significava el començavent dels campionats de parxís, dòmino i el més representatiu de tots els jocs de cartes a València, el truc.








Finalment, Tots tres jocs es varen realitzar durant més de 4 hores, i es conformaren les semifinals, que prosseguiran el proper cap de setmana.


No cal dir que va ha sigut un començament magnífic, i que plena de goig a la gent i il·lusió per veure la resta de les dos setmanes de festa de Santa Cecilia restants.